INNOCÈNCIA
(Conte de Nadal)
M'agraden les festes de Nadal per la innocència amb la qual les vivim. Aquesta innocència és la gran esperança que ens salvarà d'aquesta crisi tan ferotge i tan poc innocent que ens sotja des de fa temps. Amenaçadora i despietada, la crisi es nodreix del nostre temor i no respecta ni concedeix treva ni pausa ni per Nadal. Però per innocent... jo mateix. Tinc ja una edat, encara no tinc cabells blancs però en podria tenir. Ja fa molt que vaig començar a sospitar d’una gran mentida que des de temps immemorials es perpetua de generació en generació. Ho confesso: sóc dels que es va empassar l’ensarronada dels Reis Mags.
Quan vaig complir vuit anys em van explicar com qui no vol la cosa que els Reis d’Orient són els pares i... per què negar-ho... m’ho vaig creure del tot. Gràcies a la meva perspicàcia ja que no sóc tan ingenu com sembla... tot d’una vaig començar a notar alguns detalls que no em quadraven en absolut, i amb el pas del temps la sospita es va anar confirmant: ¡Com podem ser tan innocents pensant que els Reis són els pares! L’enganyifa és tan escandalosa que tothom ho dóna per fet i ningú ho qüestiona. ¡¡Per Déu!! ¿Pot ser que només els nens més tendres siguin els únics coneixedors de la veritable naturalesa dels Reis d’Orient? Ja comença a ser hora de desemmascarar la farsa i proclamar als quatre vents que els Reis Mags són ... senzillament mags i que si us entabanen amb qualsevol falòrnia tingueu-ho clar, és una simple mentida per preservar la seva veritable màgia.
Bon Nadal a tothom!
Lluís M. Bosch i Daniel
15 de desembre de 2011
